"Pertanyo a la generació perduda del Priorat, la que ens deien que marxéssim lluny perquè érem la comarca més pobra del país"

Quan falta un any perquè la DO Montsant arribi als vint-i-cinc anys des de la seva fundació, la presidenta de la DO, Pilar Just, afirma que estan treballant per actualitzar el reglament. Actualment els vins elaborats es classifiquen amb els distintius de viticultor elaborador, d'embotellador i de comercialitzador. El nou reglament pretén que l’etiquetatge indiqui també si és vi de paratge, vi de poble, vi regional i més classificacions noves. “Volem que hi hagi transparència amb les categories noves, perquè som l’única denominació d’origen que sap al cent per cent la traçabilitat dels seus vins”, afirma la presidenta, que recorda que la seva generació és la que va ser empesa a viure fora de la comarca. “Jo mateixa soc d’una generació de gent que els nostres pares creien perduda, perquè no volien que ens quedéssim a viure ni a treballar als pobles de la comarca del Priorat, que era la més pobra de Catalunya”, recorda Just. Els deien que marxessin, però alhora, sense adonar-se’n, els inculcaven l’estima per la terra. I va ser així que molts van marxar, van fer estudis i carreres professionals, i quan es van adonar que no els agradava van tornar a casa. “Treballava fent estadístiques per actuar amb models de predicció per a les empreses, però aquesta feina no m’omplia, així que vaig decidir deixar-ho tot i tornar a casa, a Pradell de la Teixeta, on vaig comprar una finca, Mas d'en Rafel, i vaig començar de zero, plantant vinyes”, diu. Avui els seus vins s'elaboren sota el nom de celler Sant Rafel. Llavors ni tan sols existia la DO Montsant (es va crear el 2001), i els vins que s’hi feien pertanyien a la DO Tarragona, subzona Falset.

Aquesta actualització serà la gran novetat d’una denominació d’origen amb un 90% de la seva elaboració dedicada als vins negres i que ha aconseguit posicionar-se amb prestigi al mercat, però que veu com a Catalunya a l’hora de demanar un vi negre en un restaurant s’opta majoritàriament per un Ribera del Duero o un Rioja.

La Pilar és de paraules clares i entenedores. Parla de forma fluida, i subratlla realitats contra les quals creu que cal rebel·lar-se. La primera, basada en la seva experiència vital treballant a la Borgonya: “Allà només es consumeixen els vins fets localment; a la Xampanya no trobaràs vins d’Itàlia, i no ho fan perquè creuen en el lloc on viuen. En canvi nosaltres no ens ho creiem, i aquest fet és un mal endèmic, que ja fa molts anys que dura”, diu.

Malgrat tot això, la Pilar també és optimista. Actualment la gent demana un Montsant per referir-se a un vi bo, de personalitat, amb perfil propi. “I és així perquè la vinya està conreada en sols molt diferents, que poden ser calcaris, argilosos, arenes”. A més, la vinya, a la DO Montsant, pot estar cultivada en altituds molt diferents, des de 700 metres d’altitud fins a 50, amb influència tant del Mediterrani com de l’Atlàntic. “Aquesta riquesa del paisatge és el que té com a resultat uns vins frescos amb personalitat”, diu Pilar Just.

En el balanç dels vint-i-cinc anys de vida, la presidenta de la DO recorda la influència del prescriptor nord-americà Robert Parker. “Esclar, vam creure en les seves preferències, que es dirigien especialment a notar la fusta en els vins. Ara ja no és així, hi ha una massa crítica formada majoritàriament pels fills de viticultors, que han donat molt dinamisme i alhora unió, perquè tots anem a l'una, i treballem pels mateixos objectius”. De fet, les tasques d’una denominació d’origen, segons la seva presidenta, no són només el control i la qualitat, sinó aconseguir que la gent que s’hi dediqui es guanyi la vida i estigui implicada en el territori.

També n’hi ha moltes altres, com ara la difusió, a la qual la DO Montsant dedica molt d’esforç. “La dirigim al nostre mercat natural, que és el nostre país, però també tenim una vocació exportadora”, afirma Just, que comenta que les xifres de venda són un 60% de la producció total al mercat català i la resta a l’estranger. “Als inicis era més fàcil exportar, perquè ens valoraven més que a casa nostra, on no ens coneixien”. En vint-i-cinc anys tot ha canviat, però la presidenta de la DO Montsant sosté que als restaurants els vins negres que es beuen de manera majoritària són els Rioja i els Ribera de Duero. “A Barcelona especialment és on més ho veig, però no és així a Reus, on estem molt contents perquè les cartes dels restaurants estan formades per vins de les DO tarragonines”, diu. "Per contra, a Barcelona, la majoria de cartes de vins dels restaurants estan fetes per distribuïdores, que hi posen els vins de marques grans, espanyoles, i no de cellers catalans, i encara menys de cellers petits”.

Varietats foranes empeltades amb pròpies

Entre els reptes actuals també hi ha les varietats locals. “Teníem varietats foranes, perquè al començament els nostres vins s’exportaven en massa, i el mercat demanava uns vins en concret, però ara estem vivim un temps contrari, a la inversa”, diu Pilar, que ho explica amb detall: “A les varietats foranes se’ls ha empeltat garnatxa, carinyena, garnatxa blanca i macabeu”. De manera que actualment a la DO Montsant un 70% del raïm és de varietats pròpies.

Més transformacions. Si en els orígens de la DO Montsant els cupatges de diverses varietats eren gairebé la norma, actualment es podria dir que ho són els vins monovarietals. “Justament aquesta transformació ha fet que la DO Montsant tingui més identitat, més valor i més història, i ha ajudat al boom dels vins del Montsant”, perquè el territori s’expressa millor a través d’un vi monovarietal.

Per continuar, la Pilar comenta la feina rigorosa que han engegat per estudiar els sols que formen el territori. S'han fet forats en profunditat per mostrar com és aquesta terra, i amb aquesta informació la DO Montsant té més coneixement de com és i per què els seus vins són com són. “Tota aquesta saviesa ens permetrà també continuar amb l’enoturisme, que alguns cellers ja han impulsat, perquè el visitant, quan vagi a un celler, sabrà en quin territori es troba, entendrà la terra i les varietats que s’hi cultiven, i per què el resultat que beu en copa és tan singular i únic respecte d’altres denominacions d’origen”, assenyala Just. Com a elaboradora de vins voldria que la gent jove, els seus fills, no necessitessin marxar perquè no es poden guanyar la vida, sinó que es quedin perquè la feina de viticultor els apassiona. “Hem d’aconseguir que les noves generacions es quedin, que no siguin com nosaltres, a qui els nostres pares ens deien que no hi teníem res a fer”.

Finalment, la presidenta de la DO Montsant comenta les curiositats del territori, com ara els famosos que hi van invertir i el capital estranger que s'hi ha establert. Sobre els famosos destaca el cantant Joan Manuel Serrat, que en paraules de Pilar Just “no va fer gaire per a la difusió de la denominació d'origen”, i sobre el capital estranger afirma que no en tenen tant com a la DOQ Priorat. “Jo esmentaria tres cellers, només, i ja està”, conclou la presidenta.