"És impossible lluitar contra les ofertes de les DO espanyoles, que per la compra d’un palet als restaurants en regalen un altre"

GironaLa DO Empordà acaba de complir cinquanta anys i per primera vegada les varietats de raïm locals guanyen en extensió de conreu les foranes. Encara hi ha més novetats en aquestes cinc dècades, com ara que els restaurants de l’Empordà ofereixen a les seves cartes preferentment els vins de la denominació d’origen. I és així malgrat la gran competitivitat del mercat. "És impossible lluitar contra les ofertes de les denominacions d’origen espanyoles, que per la compra d’un palet en regalen un altre", diu la presidenta de la DO Empordà, Carme Casacuberta, que comenta que entre el sector aquesta pràctica es coneix com l’1+1. "La nostra producció artesanal ho té difícil amb aquestes ofertes, però, malgrat això, sostinc que en els últims deu anys els restaurants han apostat de ple pels nostres vins", afegeix.

Sobre les varietats locals, Casacuberta comenta que les carinyenes i les garnatxes suposen el 60% del conreu, mentre que el 40% restant l’ocupen el merlot, el cabernet sauvignon, la syrah i d'altres blanques internacionals. Encara hi ha més canvis. Si fins fa pocs anys la DO Empordà era una terra de vins negres, actualment la producció de vins negres i blancs està al 50%, i comença a desequilibrar-se a favor dels blancs. "Som una terra de grans blancs frescos i també de guarda", explica la presidenta de la DO Empordà, que assegura que ja està assumit que un vi blanc pot costar més que un de negre.

Hi ha ajudat el fet que les varietats locals s'hi conreïn cada vegada més. "Tot ha canviat en poc temps, perquè la carinyena blanca va ser declarada com a varietat oficial de la denominació d’origen Empordà el 2018, i l’any passat va passar amb la carinyena grisa", explica Casacuberta, que també és enòloga del celler Olivardots. En els pocs anys que les varietats compten amb el vistiplau d’Europa, els cellers han plantat més vinyes de carinyena, fins al punt que la carinyena blanca ja té vint hectàrees, i la carinyena grisa, sis.

Varietats que es projecten en el futur

Com va passar amb totes les denominacions d’origen, hi va haver un moment que es va preferir les varietats forans, però actualment "són les que no aguanten les temperatures altes, i si volem créixer, si volem projectar-nos en el futur amb vins de qualitat, hem de plantar i recuperar les carinyenes i les garnatxes", continua explicant Casacuberta, que recorda que el primer vi que va enllaçar la DO Empordà amb l’excel·lència va ser el Gran Claustre, del celler Perelada, que va sortir al mercat per primera vegada el 1993.

En aquests cinquanta anys d’història, la DO Empordà n’ha passades de tots colors, de ben fosques també. Els incendis que van arrasar el territori el 2012 i el 2021 són dos dels moments tràgics. "És llavors quan t’adones de com és d'important la vinya per al territori, perquè fa de tallafoc, perquè són espais nets, no tan inflamables com els boscos", diu Casacuberta, que recorda com va viure ella com a enòloga juntament amb la seva filla, Carlota Pena, el foc del 2012. "Campany, on tenim nosaltres les vinyes, va ser un dels pobles més afectats, perquè el foc va travessar tot el poble, i així va ser durant tres dies". La Carme diu que ni tan sols va poder accedir al celler, ni a la població, perquè les comunicacions estaven tallades: "el foc ho anava devorant tot al seu pas, però no va poder ni amb les alzines sureres ni amb les vinyes". I en aquest punt, la presidenta de la DO Empordà, ho matisa, perquè la vinya va sobreviure, però el foc sí que en va cremar les fulles, i sense fulles, el raïm no madura.

Com que l’incendi va ser el mes de juliol, aquell setembre no van poder-ne collir tot el raïm. I l’altra part que van collir, tenia aroma de fum. L’alta temperatura del foc que llepava la vinya va fer que el cep trenqués el que es diu tècnicament les cadenes de lignina, i d’aquí que adquirís l’aroma de fum.

La història ha quedat enrere, i actualment la DO Empordà té marcats els nous reptes de futur. Per començar, "amb l’Institut Català del Vi, INCAVI, estem estudiant la garnatxa i la carinyena en relació amb el terrer", diu la presidenta de la DO Empordà. Per continuar, "posem molt d’esforç en la promoció de l’enoturisme, que voldríem que ens portés un turisme interessat en el patrimoni històric, cultural, el mar i la muntanya, que és el que engloba la denominació d’origen". Dins d’aquest objectiu, la DO ha creat per primera vegada el Festival Terrer Empordà, que va tenir lloc entre el 15 i el 18 de maig a paratges emblemàtics: el monestir de Vilabertran, Empúries, Cadaqués, Sant Pere de Rodes i Calonge, on es van fer tastos dels vins de la denominació d’origen. I a l'abril en va fer un altre, el Vívid, amb el qual van fer la xerrada 10 vins per celebrar la història, que va conduir l'arqueòloga i sommelier Romina Ribera. Per acabar, els Tocs de Vi de Girona, ja consolidats, que tindran lloc a la Devesa de Girona del 13 al 14 de juny, i en què participaran catorze cellers amb tastos també programats a llocs emblemàtics de la ciutat de Girona. A més, Casacuberta relata que hi haurà itineraris que connectaran patrimoni, vinyes, cellers i vins.

Finalment, Carme Casabuerta assenyala que la venda de vins, en general, no només de la DO Empordà, va disminuir un 10% el 2024. "El públic jove no ha entrat al món del vi, i l’adult és el que en deixa de prendre", probablement per salut i perquè els hàbits de vida saludable han demonitzat l’alcohol. La tendència a la baixa en el consum també és a tot el món, i tant és així que l’INCAVI està tramitant la llei dels vins sense alcohol, que probablement farà que no diguem vi a la beguda fermentada amb 0,00 graus perquè incompleix la definició de vi. "Si deixem de beure vi, deixem de conrear la vinya que actua com a tallafoc de possibles focs, però també perdem la nostra història, economia i cultura", conclou la presidenta de la DO Empordà.